Davant la I Trobada Estatal d'Assemblees d'Estudiants contra Bolonya, per primera vegada el moviment estudiantil assembleari ha adquirit una vertadera dimensió estatal, participant en ell la major part de les universitats actualment mobilitzades. Son les asamblees de base, independents i soberanes, el medi de organització que adoptem per a que s'atenguen les reivindicacions que duguem llarg temps defenguent per l'apertura d'un debat des del cual puguem definir el model d'Universitat que volem.
Les assemblees, que ja porten una important trajectòria de treball per separat, han pogut posar en comú la seva situació, dificultats i línies d'acció. Existeix una voluntat seria de canalitzar totes les nostres forçes. S'han posat en marxa mitjans més operatius de comunicació entre assemblees, i proposat, davant una problemàtica comú, donar-li una solució entre tots, des de la que créixer junts. Açò demostra que, al contrari de allò que alguns han afirmat, aquest moviment mai ha sigut caòtic o desorganitzat.
Des d'ací ens solidaritzem amb les nostres companyes i companys expedientats, i represaliats en aquesta mateixa lluita al llarg de tot l'estat, després d'una criminalització clara des de determinats sectors a una lluita pacífica que tan sols pretén establir un debat obert al voltant d'aquesta reforma imposada de l'educació superior.
Convidem a tothom que comprenga la paralització del procés com necessària per avançar cap a una reforma de la Universitat, a formar part d'un moviment que defèn una necesitat social com és l'educació.
Perquè els estudiants no som mercaderia
Perquè l'educació no és un negoci
No a la Lou
No a Bolonya
Les assemblees, que ja porten una important trajectòria de treball per separat, han pogut posar en comú la seva situació, dificultats i línies d'acció. Existeix una voluntat seria de canalitzar totes les nostres forçes. S'han posat en marxa mitjans més operatius de comunicació entre assemblees, i proposat, davant una problemàtica comú, donar-li una solució entre tots, des de la que créixer junts. Açò demostra que, al contrari de allò que alguns han afirmat, aquest moviment mai ha sigut caòtic o desorganitzat.
Des d'ací ens solidaritzem amb les nostres companyes i companys expedientats, i represaliats en aquesta mateixa lluita al llarg de tot l'estat, després d'una criminalització clara des de determinats sectors a una lluita pacífica que tan sols pretén establir un debat obert al voltant d'aquesta reforma imposada de l'educació superior.
Convidem a tothom que comprenga la paralització del procés com necessària per avançar cap a una reforma de la Universitat, a formar part d'un moviment que defèn una necesitat social com és l'educació.
Perquè els estudiants no som mercaderia
Perquè l'educació no és un negoci
No a la Lou
No a Bolonya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada