Les assemblees, que ja porten una important trajectòria de treball per separat, han pogut posar en comú la seva situació, dificultats i línies d'acció. Existeix una voluntat seria de canalitzar totes les nostres forçes. S'han posat en marxa mitjans més operatius de comunicació entre assemblees, i proposat, davant una problemàtica comú, donar-li una solució entre tots, des de la que créixer junts. Açò demostra que, al contrari de allò que alguns han afirmat, aquest moviment mai ha sigut caòtic o desorganitzat.
Des d'ací ens solidaritzem amb les nostres companyes i companys expedientats, i represaliats en aquesta mateixa lluita al llarg de tot l'estat, després d'una criminalització clara des de determinats sectors a una lluita pacífica que tan sols pretén establir un debat obert al voltant d'aquesta reforma imposada de l'educació superior.
Convidem a tothom que comprenga la paralització del procés com necessària per avançar cap a una reforma de la Universitat, a formar part d'un moviment que defèn una necesitat social com és l'educació.
Perquè els estudiants no som mercaderia
Perquè l'educació no és un negoci
No a la Lou
No a Bolonya